És una de les malalties al·lèrgiques més freqüents (afecta quasi bé una quarta part de la població) i es manifesta amb l’aparició de símptomes nasals (estornuts en salves, secreció nasal aquosa, pruïja nasal, congestió), oculars (pruïja, llagrimeig, vermellor), faringis (pruïja, secrecions) i òtics (pruïja).
Aquestes molèsties es manifesten de manera immediata al respirar allò a lo que el pacient és al·lèrgic (pol·len, gat, pols…) pero també de manera retardada: al cap d’unes hores d’haver-ho inhalat. Aixó es deu al inflamació que provoca la reacció al·lèrgica i explica que moltes persones tinguin les molèsties de matinada o al matí, no en el moment de respirar l’al·lèrgè.
En nens la causa més habitual és l’al·lèrgia als àcars, animals o fongs; en adults ho és al pol·len.
La intensitat dels símptomes dependrà del nivell d’al·lèrgia de cada persona i de la quantitat d’al.lèrgè que respiri (primaveres "fluixes" o "fortes"; treballar a l’aire lliure; conviure amb un animal…).
Un petit percentatge pot desenvolupar asma, sinusitis o otitis serosa (acumul de mucositat a l’oïda).
El diagnòstic es fa a partir del tipus de símptomes i les proves d’al·lèrgia.
En adults és molt habitual tenir símptomes de rinitis sense tenir al·lèrgia: són persones que tenen rinitis d’altre origen. Pot tractar-se de rinitis vasomotores, irritatives… de poliposi nasal o sinusitis. En aquests casos les proves d’al·lèrgia són negatives, el pacient no relaciona clarament els seus símptomes amb l’època de l’any o amb al·lergens coneguts.