Urticària i angiedema

La urticària i l’angiedema són símptomes molt comuns, sobretot la urticària aguda que arriba a afectar del 15 al 25% de la població general. En contra de l’asma, rinitis i dermatitis atópica, la urticària no és, la majoria de vegades, una malatia al·lèrgica o atòpica.

La urticària es defineix per l’aparició de faves (inflamació sobreelevada de la pell i de color roig) de grandària diversa, amb picor, a qualsevol lloc de la pell, que desapareixen en minuts o hores, deixant una pell d’aspecte normal.

L’angiedema és una fava situada en una capa més profona de la pell o de les mucoses. La inflor acostuma a picar poc i te el color normal de la pell. Acostuma afectar zones de pell laxa (parpelles, llavis, pabellons auriculars, genitals) o mans i peus.

Segons la duració dels episodis es classifica com:

Urticària aguda: duració inferior a 6-8 setmanes. Correspon a un 33 - 70% de totes les urticàries. Aproximadament 10-30% de casos passaran a ser crònics. La causa es pot identificar fins en un 50% dels casos. Per un episodi aïllat d’urticària o angiedema no s’han de fer estudis diagnòstics excepte si els han provocat medicaments, picades d’abelles o vespes o aliments molt concrets. Cal tenir present que molts casos son multifactorials i que molts d’ells son més precipitants que causants d’un brot de lesions.

Urticària crònica: dura més de 6-8 setmanes, i pot ser recurrent o contínua. Destaquem alguns aspectes de les entitats més habituals:

URTICÀRIA CRÒNICA IDIOPÀTICA

Representa el grup més ampli d’urticàries i angioedemes. És autolimitada en un 50 % de casos, que desapareixen als 6 mesos. Es pot presentar com un brot quasi continu (lesions canviants de lloc i tamany, pero sempre presents) o bé com episodis recidivants amb períodes sense símptomes. Sovint hi ha brots d’angiedema.

En aquest tipus d’urticària no es troba cap causa, encara que es coneixen factors que empitjoren els símptomes: fins un 50 % de casos son sensibles a la aspirina; i les causes psicològiques juguen un paper parcial en un 15-30% de casos. El diagnòstic es realitza al descartar-se per història clínica i per proves específiques altres formes d’urticària. L’experiència demostra el baix rendiment de fer moltes proves diagnòstiques (anàlisis, radiografies, dietes, biòpsies…) quan per l’interrogatori o l’aspecte de les lesions no es sospiten les causes.

URTICÀRIES ALÈRGIQUES

La urticària i l’angiedema són manifestacions comuns d’al·lèrgia alimentària, a fàrmacs o a verí d’insectes himenòpters. En el cas dels al·lèrgens inhalats, la urticària és una rara manifestació en persones al·lèrgiques al pol·len, al làtex o a alguns aliments.

URTICÀRIES FÍSIQUES

Són urticàries provocades per estímuls físics com el pes, el frec, el sol, el fred, el calor o la vibració. Són immediates i breus (excepte en la urticaria retardada per pressió) i es localitzen en el lloc de l’estímul. Es poden reproduïr a la consulta i aixó facilita el diagnòstic.

Es manifesten sense desencadenants clars i acostumen a resoldre’s amb el pas del temps, excepte en les formes familiars. Sovint s’associen entre elles.

URTICÀRIA DE CONTACTE

Es la urticària immediata o retardada produïda en llocs de contacte cutani amb alguns agents; els quals contenen sustàncies irritants per la pell o bé perquè la persona hi és al·lèrgica. La forma de la lesió coincideix amb el contactant, pero sovint s’ acompanya d’urticaria generalitzada i en pocs casos de símptomes generals (asma, rinitis, anafilaxi).

DIAGNÒSTIC

La dificultat diagnòstica rau en la identificació de la causa. En els casos crònics s’arriba a coneixer només un 15-25% de vegades. S’ha de valorar:

Patró dels episodis
Causes precipitants
Duració de les lesions
Símptomes associats
Anàlisi de sang: només un 20 % tenen alguna alteració
Si se sospita al·lèrgia: proves cutànies i/o anàlisi específic de sang
Si se sospita urticaria física: reproduïrla amb l’estímul adequat
Ocasionalment: biòpsia cutània

• << Tornar