Dermatitis de contacte

Es tracta d’una inflamació de la pell produïda pel contacte directe amb una substància.

 Es pot produir per dos mecanismes:

• No al·lèrgic o irritatiu: per una agresió física o química, es lesiona la pell. Es presenta amb freqüència en les persones que tenen contacte amb l’agent irritant. Ex: detergents.
• Al·lèrgic: és una reacció al·lèrgica per sensibilització de l’individu a una substància. Normalment, no afecta a moltes de les persones que estan en contacte amb aquella substància i precisa exposicions reiterades per que se sensibilitzin.

De vegades, es produeixen per un mecanisme mixte.

La causa més freqüent de sensibilització a les dones és el niquel (bisuteria, monedes, i altres objectes metàlics) i en el home és el crom (ciment, curtit de pells, pintures,...). Altres causants són: cobalt, gomes, resines, antisèptics i antibiòtics, perfums, etc.

L’aspecte de les lesions és independent de l’agent causal, encara que varia d’aparença segons el lloc d’afectació i el temps d’evolució. Inicialment, es produeixen lesions amb inflor de la pell i vesicules, que poden ser exudatives (estan com mullades). Després, progressivament es va engruixint i assecant la pell, donant lloc a descamació i a l’aparició de fisures. Produeixen pruïja.

Per fer el diagnòstic el metge ha de ser molt bon detectiu: ha de fer una història clínica molt detallada de totes les facetes de la vida laboral i cotidiana del malalt per que no se li escapi cap possible substància que pugui ser sospitosa. A vegades el pacient ja ha identificat prèviament al agent presumiblament culpable.

Després, si es sospita que la dermatitis és d’origen al·lèrgic (no irritativa), es poden fer unes proves d’al·lèrgia de contacte conegudes com a proves epicutànies o "parxes": consisteixen en aplicar a sobre la pell, amb un sistema oclusiu durant 48 hores, les substàncies sospitoses, amb la idea de reproduir la lesió. La lectura del resultat es fa normalment a les 48 i 96 hores.

El tractament consisteix en evitar el contacte amb l’agent causal. Quan les lesions són agudes i exudatives es poden tractar amb solucions antisèptiques i amb compreses humides. En les fases més cróniques s’hauran d’aplicar coticoides tòpics, hidratants, queratolítics, etc.

• << Tornar