Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica

La picada d'un insecte pot produir una reacció local amb enrogiment, dolor, picor i inflamació més o menys important. Si la persona picada és al·lèrgica al verí inoculat, pot presentar reaccions generalitzades. Aquesta resposta anomenada anafilaxi és la forma més greu de reacció al·lèrgica i sol consistir en una combinació de símptomes: dificultat respiratòria, baixada de la tensió arterial, pèrdua del coneixement, inflamació a la gola amb dificultat respiratòria, picor i inflamació generalitzats, urticària, aturada cardiorespiratòria.

La reacció sol aparèixer als pocs minuts i posa en perill la vida del pacient. Als Estats Units d’Amèrica s’ha calculat que aproximadament uns 5 milions de persones a l'any presenten reaccions al·lèrgiques a picades d’insectes i es calculen unes 40 morts anuals per aquest tipus de reaccions.

La reacció anafilàctica greu sol presentar-se en persones que ja han estat picades prèviament (60% dels casos). És important per tant, que contacti amb el seu metge si ha presentat una reacció al·lèrgica a una picada, ja que les reaccions que es puguin presentar amb picades posteriors (incloent l'’anafilaxi) poden ser evitades amb tractament específic:

Immunoteràpia: consisteix en l'administració progressiva de dosis de l’al.lergen (verí de l’insecte) que provoca l'al·lèrgia, amb la finalitat d’estimular al sistema immunològic per fer-lo resistent i evitar la reacció. La immunoteràpia és un tractament efectiu però cada pacient ha de ser avaluat individualment per l'al·lergòleg per tal de decidir quin és el tipus i la potència més adient de l'extracte que s’ha d’utilitzar per al tractament.

L’al·lergòleg també us indicarà quin tractament d’urgència heu d’utilitzar en cas de patir una picada.

Adrenalina: l'autoinoculació d'adrenalina és de primera elecció en cas de reacció greu; la substitució d’aquest fàrmac per altres (corticoides, antihistamínics) o el retard en l'administració pot provocar la mort del pacient. Si be l'adrenalina és eficaç per aturar o disminuir la reacció, pot no ser suficient, i en alguns casos s'han d'administrar fluids intravenosos, oxigen i d'altres fàrmacs. L'adrenalina no ha de ser mai una alternativa a la immunoteràpia, ja que por ser ineficaç en cas de prendre altres tractaments i en ocasions pot ser que en el moment de la picada no es tingui a l’abast.

Mesures per disminuir el risc a les picades d’insectes:

• Tingueu en compte que el risc de picades augmenta a l’estiu.
• Eviteu estar prop de contenidors d'escombraries, flors, plantes i fruites, eviteu els treballs de jardineria sobretot si teniu parts del cos al descobert (màniga curta, sandàlies, etc.).
• Eviteu moviments bruscos al voltant dels insectes. La major part dels insectes no piquen si no són provocats.
• Els vestits amb colors cridaners i els perfums atrauen als insectes. No porteu robes amples que permetin entrar els insectes. Porteu sempre sabates si sortiu de casa.
• No mengeu ni beveu a l'aire lliure, reviseu la zona per evitar estar propers de ruscos i formiguers. Els nius i ruscos del voltant de la casa no han de ser eliminats pel propi pacient.
• Si heu de conduir, comproveu sempre que no entrin insectes al vehicle; durant el viatge mantingueu les finestres tancades.
• Els repel·lents d’insectes pot ser que no protegeixin del tot. La immunoteràpia no anul·la les altres mesures de prevenció.
• Porteu sempre un braçalet identificador.
• Porteu sempre el tractament d’emergència que us hagi indicat el vostre metge (especialment si el risc és important). Ensenyeu als familiars i als companys a utilitzar-lo. Controleu la data de caducitat.
• Aneu a un servei mèdic immediatament després de l’administració del tractament d’emergència.