Malalties al·lèrgiques

< tornar

Dermatitis atòpica

 La dermatitis atòpica o èczema atòpic consisteix en la inflamació de la pell en un pacient amb una predisposició particular (atòpia). És una malaltia benigna, però molesta ja que pot durar molt de temps.

La sequedat de la pell és un dels símptomes principals de la Dermatitis atòpica. El problema sembla que és degut a una mala regulació dels greixos a la capa mes superficial de la pell (còrnia).

El cos humà es defensa de forma natural, gràcies al seu sistema immunitari. Algunes cèl·lules d’aquest sistema, que habitualment només reaccionen en cas de ferides o infeccions, en els pacients amb Dermatitis reaccionen sense causa aparent, el que fa que la pell envermelleixi i produeixi molèsties degut principalment a la picor. Aquest mateix sistema immunitari alterat pot no respondre be a la resta de funcions, la qual cosa explica que les zones afectes d'èczema puguin infectar-se amb més facilitat, amb bacteris (estafilococs), virus (herpes) o fongs.

La dermatitis als nens sol iniciar-se als 2-9 mesos de vida, amb plaques localitzades, vermelles, i amb petites vesícules exsudatives, pell seca i molt de picor (pruïja); la pruïja és el símptoma principal de la Dermatitis atòpica, el que fa que el nen amb dermatitis sol ser molt inquiet i irritable.

En els nens més petits les lesions es localitzen fonamentalment al cap i les mans. Habitualment apareixen brots successius, més freqüents a l'hivern i amb l'ansietat (guarderies, problemes familiars). Amb el creixement del nen l'èczema tendeix a disminuir (a partir dels 18 mesos o 3 anys) i sol localitzar-se a llocs molt determinants: plec dels colzes, dels genolls, a les mans. En aquestes zones, els brots repetits provoquen l'aparició de zones de pell més espessa (liquenificació). A l'edat de 10 anys menys del 10% de nens encara presenten la dermatitis; aquesta no influeix amb el desenvolupament i no deixa alteracions a la pell.

Les complicacions més greus solen ser secundaries a les sobreinfeccions per l'alteració de la immunitat local ja comentada. Un percentatge d'aquests nens atòpics, presentaran o desenvoluparan posteriorment una malaltia al·lèrgica respiratòria.

La presència d'aquestes lesions cutànies recurrents amb la sequedat residual de les zones afectades (gairebé sempre les mateixes) ha d’alertar al pacient o la seva família de la possibilitat d'aquesta malaltia i obliga a consultar al seu metge i a l'especialista d'Al·lèrgia.

El nen ha de portar una vida normal i sense restriccions, l'alteració del medi familiar i escolar per aquesta malaltia pot minimitzar-se amb una bona supervisió mèdica i un tractament ràpid i adient.

La majoria de pacients no requereixen cap règim dietètic, encara que alguns aliments poden provocar augment de la picor ja que porten molta Histamina (producte que sol provocar la pruïja a la pell), conserves, embotits, tomàquet, formatges, xocolata, etc. Les veritables al·lèrgies alimentaries s'han de confirmar amb l'estudi adient pel seu al·lergòleg.

Encara que la Dermatitis atòpica, no es deu a cap al·lergen en concret, no tot és tan senzill, ja que aquestes substàncies poden tenir un paper empitjorador de la dermatitis i encara que no s'evidencií una al·lèrgia respiratòria (rinitis, conjuntivitis, asma), el pacient ha d’evitar el contacte amb els al·lergens als que sigui sensible. En el nostre medi i amb nens, fonamentalment els àcars de la pols domèstica.

Els pacients amb Dermatitis atòpica poden presentar menys molèsties depenent la roba que utilitzin. Més que la matèria de la roba és important el tacte; així el tacte suau és més ben tolerat sent preferible l'ús de cotó i és recomana evitar productes sintètics i llana.

 Tractament:

Corticoids: el tractament més adequat per al control ràpid de l'èczema és l'aplicació en la pell de cremes (pomades, ungüents) de corticoides. Aquests són els únics medicaments realment eficaços en el brot d'èczema, però s'han d'utilitzar amb prudència i d'acord amb la prescripció del metge. No es pot continuar molt temps amb la seva aplicació, l'extensió s'ha de fer amb un capa molt fina i amb un massatge delicat per a facilitar la penetració del medicament en la pell.

Si la picor és molt important, es poden utilitzar medicaments orals per a millorar-lo (antihistamínics), encara que s'ha de pensar que una pell ben hidratada no acostuma a picar, així el metge li ressaltarà la necessitat d'utilitzar productes de neteja no irritants (pans o gels sense sabó) així com preparats per a sobreengrasar e hidratar la pell.

Tant les cures termals com l'exposició moderada al sol habitualment milloren el curs de la dermatitis durant alguns mesos.